"A L'ESTIU TOT ÉSSER VIU!"
Tancau els ulls, tornau a
la vostra infància per uns segons i penseu… que passaria si els éssers màgics
realment existissin? Tot un món de il·lusió, somnis, experiències màgiques i
úniques, està per arribar, esteu preparats? Doncs, 3, 2, 1...Acció!
L’obra a “l’estiu tot
ésser viu”, està basada en rondalles d’Eivissa, on una tarda, una àvia i la seva
neta, viuen experiències inimaginables amb éssers màgics. No conto res més, les
paraules sobres si es pot veure visualment. Així que, a continuació hi ha tot
el procés d’un semestre replet de treball i il·lusions.
Així va començar la nostra
humil obra...
Després d’haver pogut
llegir i endinsar-nos dintre de la història, toca veure, no és així? Doncs, aquí
està! De manera gràfica, atractiva i molt visual ho podreu veure. Esper que us hagi agradat
i que hagueu gaudit tant com ho he fet jo al llarg d’aquests quatre mesos.
Un cop d’ull enrere:
Els primers dies de treball, de començar a pensar
en idees per a la nostra obra i poder encaminar-la un poc, va ser com tornar a
ser petits, posar-me en la pell d’un nen, pensar que pensen i senten i que els
hi interessa. Una vegada trobat el fil conductor de l’obra, el guió va anar fluint
i en molt poquet temps, estava fet!
Doncs, si ja tenim l’obra ara què? Comencen els
moments de vergonya, de dir jo no sé cantar, jo no sé interpretar això, etc.
però va durar molt poc aquest estat d’ànim, ja que tantes ganes teníem totes,
que ho vam agafar amb moltíssima força des d’un primer moment.
Personalment, els dos personatges que em van
tocar, l’àvia jove i una fada, eres ideals, no tenia cap punt negatiu per a donar-los,
estava molt còmoda i em sentia com un nin petit en constant explosió de
adrenalina.
Un dels punts negatius que donaria al procés, fou
els “problemes” per assetjar, ja que hi havia companyes que treballaven de matí
i tenim que fer diferents horaris depenent dels dies, però no va ser impediment
per a nosaltres. La emoció va poder amb tot!
D’altra banda, la confecció d’escenaris i vestuari
també va ser una experiència molt enriquidora. Vam aprendre unes de les altres,
i em vaig poder conèixer a mi mateixa molt més. He pogut adonar-me’n que poc a
poc sé superar petits obstacles, que el treball en equip, si és bo, és increïble.
I finalment, he conegut més profundament a les meves companyes.
Cal assenyalar, que com en quasi tots els grups,
han aparegut moments de tensió, ja que vuit persones no poden estar sempre d’acord
en tot i han sorgit alguns moments d’estrès grupal. Però, finalment, tot això és
va superar, i el dia del musical, de la representació final, tot allò que vam
anar acumulant, va desaparèixer, ens vam deixar portar per el moment, i vam gaudir
sense pensar en un demà.
Després de tant, aquest dia va ser inoblidable. Ha
estat una de les experiències més úniques que he viscut, veure a tot els nins
passant-ho bé i jo dalt de l’escenari intentant donar tot de mi, va ser molt
molt especial. Mentre estic escrivent tot això, em venen al cap tants de
moments i sentiments, que se’m posen els pèls de punta en pensar-ho.
Per anar acabant, posant-me en la pell de tot el
meu grup, penso que puc dir que ens ho hem passat molt bé, hem tingut estones d’entusiasme
màxim i altres més difícils, però que el resultat ha estat igual o millor del
que esperàvem. Així doncs, tot el que hem fet, ha estat recompensat.
Per posar punt i final a aquesta assignatura, dir
que he aprés molt, tant de jo mateixa com de la resta de companyes, i del fet
de com treballar la representació escènica per a infants. Per tant, no es
quedarà allà aïllada aquesta experiència, espero que en el futur, quan estigui
dintre d’una aula, poder dur a terme activitats tant enriquidores i motivadores
amb els nens.
Tot això no és un adéu, sinó, un fins a la
pròxima!
