Per reflexionar sobre la introducció feta al
primer tema introductori a l´assignatura de psicologia de l´educació hauríem de
tenir ben clar que és i a que ens referim quan parlem
d´ella.
Entenem per psicologia de l´educació aquella la
ciència que estudia el comportament de les persones en situacions educatives,
els processos psicològics bàsics i els processos d’ensenyament d’aprenentatge
en el camp educatiu.
Per tant si reflexionem sobre aquestes tres
curtes frases, tindríem que adonar-nos en primer lloc que en el moment que
estiguem dintre d´una aula el més important per a treballar amb els nostres
nens és la paraula, motivació. Això farà que el procés d´aprenentatge es pugui
dur a terme adequadament i fructuosament. Un altre aspecte fonamental es tenir
en compte el moment evolutiu on es troba l’infant, ja que per poder estudiar la
seva conducta hem de saber ben bé en
quin moment es troba del seu desenvolupament. Per tant, dir que nosaltres com a
mestres tenim gran influència sobre els nens i en tot moment hem de tenir cura
de tot allò que anem fent amb ells.
Dintre d´aquest tema m´he adonat que no és res
nou tot això, sinó que des de 1842 ja hi ha hagut moltíssim d´autors que han
anat treballant diferents teories, més relacionades pot ser amb l´escola
tradicional algunes.
També existeixen les teories conductuals. El
conductisme considera l'ambient extern com el principal factor de la conducta
humana. Com a autor fonamental ens trobem a Watson. Les tècniques s'apliquen de
manera individual tenint en compte el ritme i característiques de cadascun.
Altres de les rames de la psicologia de
l´educació actuals són:
-El cognitivisme, que estudia el procés d’aprenentatge del nen,
és centren en el camp educatiu.
-Psicosocial.
-Ecològica , el seu representant és
Brofenbrenner. Aquesta teoria està
basada en estudiar les coses de l'entorn que rodeja al nin i que poden influir en la seva vida i
desenvolupament.
Per concloure aquesta petita reflexió vull
destacar primer de tot que la psicologia de
l´educació avui dia és la base
fonamental per a saber com són aquells processos
d´aprenentatge fets per els
nens. Això fa que tinguem en compte les paraules necessitat i ritme i així fer
de l´educació no un món on el professor només ensenya, sinó que un món on el
nen aprèn poc a poc amb interacció amb el que el rodeja i amb igualtat
d´oportunitats.
M´agradaria concloure amb una frase de Benjamin
Franklin que defineix el procés educatiu: “Un camino de mil millas comienza con
un paso”.
També penjo un vídeo sobre reflexions de
psicologia i educació.
