TEMA 2: PROCESSOS D’APRENENTATGE
Aquest ha set un tema extens i ple de
informació rellevant per a nosaltres. Posant la mirada com a futura mestre,
començ a seleccionar aquells aspecte més importants i els vaig emmagatzemant
dintre del bagatge personal que porto a l’espatlla. És difícil comentar tanta
informació en una breu entrada i deixar ben plasmat allò que es sent referent a
tot l’estudiat.
Per començar vull exposar que aquest bloc
està dividit en dues grans concepcions del procés d’aprenentatge, basades en
dues corrents teòriques molt importants. Aquestes són: el conductisme i el
cognitivisme.
Per a donar una pinzella molt per damunt
i no aprofundir en teoria ja donada a classe, m’agradaria comentar que totes
dues són molt diferents. Per tal de plasmar de manera esquemàtica i clara
algunes de les tantes diferències deix penjat un quadre amb el qual de manera
visual podem fer-nos a la idea dels trets bàsics de cadascuna.
Comentar també que amb una mescla de les
dues corrents podem fer de la educació un concepte millor. Pot ser siguin les
dues més adequades a l’hora de treballar dintre de l’aula, però s’ha d’anar en
compte, ja que no tot són aspectes del tot positius. Mitjançant el conductisme
podem modificar conductes, però sempre amb molt d’ull i utilitzant les tècniques
de manera correcte, ja que hi ha molta gent que les utilitza malament.
A través del constructivisme he après que
el nen ha de ser sempre el protagonista del seu aprenentatge, ja que ells han
de tenir la paraula per a decidir i per explicar quins són els seus interessos
i sobre que volen treballar. Si s’individualitza i es centra la mirada cap a la
infància, el procés d’aprenentatge, acabarà sent fructuós i els conceptes
treballats seran assimilats per els nostres alumnes. El dia de demà vull deixar
de banda la visió d’aquella mestre que “té tota la raó i coneixements” i ser
aquella mestre que guia i ajuda als nens en el camí de l’ensenyança.
Les paraules són molt boniques, però hem
d’actuar. Hem de fer de la nostra societat un lloc conscienciat en l’educació,
per tal d’aportar qualitat a l’ensenyança i així fer que els nens puguin anar
afrontant-se al futur.
Tot aquest tema ja l’havia treballat
anteriorment, però vull assenyalar que mai hem après del tot, és a dir, cada
cop que li torn a donar una ullada a tot veig aspectes nous i rellevants.
Finalment un altre aspecte que m’agradaria
comentar és el tema de les fitxes. Aquestes només són part d’una ensenyança
tradicional i mal feta, ja que un paper no dona la informació necessària per
aprendre. Els mestres pensen que fitxa és igual a educar, però no, perquè
aquesta no aporta sensacions, ni experiències, ni exploracions als nens. Per tant
només és una manera còmoda de treball per als professors i d’altra banda una
manera avorrida i freda d’aprenentatge per als nens.
Com a conclusió, dir que hem de tindre
en compte els interessos dels nens, deixant de banda l’aprenentatge memorístic
i fer-lo significatiu. Si té significat per a nosaltres sempre estarà allà i
podrem recórrer a ell quan vulguem i necessitem. Deixem que els nens interactuïn
amb el medi i material, comencem a fer de que l’educació sigui dels nens i per
als nens.
