miércoles, 19 de diciembre de 2012

Reflexió Tema 2: Processos d'aprenentatge


TEMA 2: PROCESSOS D’APRENENTATGE

Aquest ha set un tema extens i ple de informació rellevant per a nosaltres. Posant la mirada com a futura mestre, començ a seleccionar aquells aspecte més importants i els vaig emmagatzemant dintre del bagatge personal que porto a l’espatlla. És difícil comentar tanta informació en una breu entrada i deixar ben plasmat allò que es sent referent a tot l’estudiat.
Per començar vull exposar que aquest bloc està dividit en dues grans concepcions del procés d’aprenentatge, basades en dues corrents teòriques molt importants. Aquestes són: el conductisme i el cognitivisme.

Per a donar una pinzella molt per damunt i no aprofundir en teoria ja donada a classe, m’agradaria comentar que totes dues són molt diferents. Per tal de plasmar de manera esquemàtica i clara algunes de les tantes diferències deix penjat un quadre amb el qual de manera visual podem fer-nos a la idea dels trets bàsics de cadascuna.



Comentar també que amb una mescla de les dues corrents podem fer de la educació un concepte millor. Pot ser siguin les dues més adequades a l’hora de treballar dintre de l’aula, però s’ha d’anar en compte, ja que no tot són aspectes del tot positius. Mitjançant el conductisme podem modificar conductes, però sempre amb molt d’ull i utilitzant les tècniques de manera correcte, ja que hi ha molta gent que les utilitza malament.

A través del constructivisme he après que el nen ha de ser sempre el protagonista del seu aprenentatge, ja que ells han de tenir la paraula per a decidir i per explicar quins són els seus interessos i sobre que volen treballar. Si s’individualitza i es centra la mirada cap a la infància, el procés d’aprenentatge, acabarà sent fructuós i els conceptes treballats seran assimilats per els nostres alumnes. El dia de demà vull deixar de banda la visió d’aquella mestre que “té tota la raó i coneixements” i ser aquella mestre que guia i ajuda als nens en el camí de l’ensenyança.

Les paraules són molt boniques, però hem d’actuar. Hem de fer de la nostra societat un lloc conscienciat en l’educació, per tal d’aportar qualitat a l’ensenyança i així fer que els nens puguin anar afrontant-se al futur.

Tot aquest tema ja l’havia treballat anteriorment, però vull assenyalar que mai hem après del tot, és a dir, cada cop que li torn a donar una ullada a tot veig aspectes nous i rellevants.

Finalment un altre aspecte que m’agradaria comentar és el tema de les fitxes. Aquestes només són part d’una ensenyança tradicional i mal feta, ja que un paper no dona la informació necessària per aprendre. Els mestres pensen que fitxa és igual a educar, però no, perquè aquesta no aporta sensacions, ni experiències, ni exploracions als nens. Per tant només és una manera còmoda de treball per als professors i d’altra banda una manera avorrida i freda d’aprenentatge per als nens.

Com a conclusió, dir que hem de tindre en compte els interessos dels nens, deixant de banda l’aprenentatge memorístic i fer-lo significatiu. Si té significat per a nosaltres sempre estarà allà i podrem recórrer a ell quan vulguem i necessitem. Deixem que els nens interactuïn amb el medi i material, comencem a fer de que l’educació sigui dels nens i per als nens. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario