Reflexió QUIET

Màrius Serra

QUIET

Aquest llibre és un relat sobre els primer set anys de la vida del fill de l’autor, el qual té diverses discapacitats, anomenat Lluís, àlies Llullu. En ell, l’autor, Màrius Serra, tracta d’explicar de la manera més normal possible, cóm és el dia a dia d’una família que té un fill amb aquest tipus de necessitats especials.

Al llarg de l’obra trobem moments de ràbia o odia pel que el seu fill no podrà arribar a fer, com per exemple quan s’entristeix perquè no el podrà veure córrer. Però és totalment lògic que hi apareguin. Però tots aquests factors fan que a mesura que anem llegint el llibre notem aquella gran  motivació que té tota la família per aconseguir allò que pareix impossible, i en general, l’esperit d’aquesta família, és admirable. Voler és igual a poder.

D’altra banda penso que és un llibre que pot arribar a ser molt dur, ja que la nostra societat no està massa acostumada a veure les coses de manera tant realista. Pensar que per aquesta família les etiquetes que té el seu fill són tan sols paraules per a ells, fa que em plantegi com i per quin motiu veig la meva vida d’aquesta manera. S’ha de deixar de banda les preocupacions sense sentit, aquest llibre a més de narrar una dura i emocionant història, t’obre els ulls per a veure que un somriure diari pot ser tot allò que necessitem.

Cal destacar que una de les principals finalitats que té l’autor a l’obra és donar a conèixer el seu fill, el seu dur dia a dia, i així arribar al cor de tots els lectors, deixant ben gravat aquest cas, per a que la memòria del seu fill mai s’oblidi.

Ara sí que puc dir que sóc una mica més conscient i sensible enfront a les dificultats per les que entravessen aquestes famílies, per tant nosaltres com a mestres hem de treballar conjuntament per aconseguir una escola amb una filosofia totalment inclusiva. Vull recalcar que estic totalment d’acord amb la ideologia que s’exposa al llibre.Vivim en una societat moderna, doncs hem de transmetre que TOTS SOM IGUALS!

Sincerament, al principi em va costar un poc llegir el llibre, ja que només el fet d’imaginar-me tot el que estava passant aquesta família, em feia tremolar, però ha set tot un èxit.

Per tant dir que la meva valoració final d’aquesta gran lectura, és més que positiva. El temps que he estat llegint han set moments únics, emocionants, els quals han fet que tan sols amb paraules i frases claus, el cor se’m partís en dos, i les llàgrimes comencessin a caure cara avall.

A més , penso que aquesta lectura ha estat molt útil, perquè a mi personalment m’ha ajudat a ser-ne més conscient dels problemes amb els que ens podem trobar en el dia de demà.

Finalment dir que aquesta és una d’aquelles que omplen la ment de preguntes i reflexions. La història d’en Llullu et fa posar els peus al terra. En definitiva, en Llullu acaba sent un exemple a seguir.