miércoles, 16 de enero de 2013

Reflexió Tema 4


REFLEXIÓ TEMA 4. Factors interpersonals del procés d’ensenyament-aprenentatge.


Aquest ja és al darrer tema de l’assignatura. Al llarg de tot el curs hem treballat diversos conceptes i metodologies que ens poden ajudar a l’hora de donar una classe, però sense cap dubte, haurem d’anar perfeccionant i reorganitzant-ho tot al llarg de la nostra pràctica docent.

En aquest bloc, hem parlat que en el procés d’ensenyament-aprenentatge, a més d’estar implicats els factors intrapersonals, també influeixen els factors interpersonals. És a dir, la figura del mestre.
El mestre en el seu primer contacte amb els infants, ja crea unes expectatives que es basen en informacions obtingudes d’aquests a primera vista. Per exemple, la manera de vestir, si es guapo o lleig, etc. és a dir etiquetant als nens. Després d’haver-se fet aquestes expectatives, el mestre ja  tractarà a uns infants d’una manera concreta. Però, amb el pas del temps, el pensament del professor va canviant segons les actuacions dels nens i, per tant, hem d’estar oberts i no tancar-nos i etiquetar als infants d’una determinada manera.
Aquestes expectatives que es creen dels infants,  són fet quasi inevitable per part del docent,  però que clarament afecta al nostre criteri com a mestres, ja que no estem sent justos amb els infants. Per tant, no hem de fixar-nos en característiques externes, sinó pensar que tots i cadascun dels nostres alumnes són diferents i únics, i que aniran fetn el seu aprenentatge de forma diversa.

D’altra banda dir que cada mestre té unes característiques pròpies, al igual que els infants. Hi ha mestres que són més afectius- emocionals, els quals són empàtics, ajuden molt als infants, etc. i també trobem mestres intel·lectuals – directius que es centren en la part cognitiva, en els recursos didàctics.  Per a ser un bon professor és necessari complementar aquests dos extrems, és a dir, treballar tant la part de continguts com la part més emocionals.

Penso que cada docent ha de tenir ben clar quins són els seus punts “forts” i aprofitar-los i reforçar al mateix temps aquells aspectes que queden més penjats. És a dit, el mestre ha de cercar un equilibri en la seva tasca.
Els nous aprenentatges per als nens dependran de l’eficàcia del mestre i de la seva forma de treballar, ja que aquest ha de motivar constantment a l’infant, escoltar-lo, posar-se a la seva pell, etc.

Crec que aquesta feina ha de ser totalment vocacional i hem de tenir ben clar que una de les bases dels nostre treball és atendre a les necessitats individuals de cada infant, respectant el seu ritme  i fer que vegin que són importants per a nosaltres i per a la resta de companys, és a dir, que els tenim en compte i que formen part del grup-classe.

Un mestre, d’ aconseguir  un clima de respecte i comprensió a dintre de l’aula, ja que les relacions dels infants constituiran la base del tipus de relacions que establiran al llarg de la seva vida. Per això, hem de treballar el procés de socialització per a que sigui exitós entre els infants. Per tant intentem que els nostres alumnes arribin assolir una base fonamentada en el respecte i la comprensió cap a la resta de les persones, això serà la base per a la seva maduresa.

Per acabar dir que un mestre mai ha d’oblidar que treballa amb persones diàriament, per tant, sempre ha de mostrar una actitud positiva, transmetent seguretat als nens i fent un gran esforç de superació per a anar millorant. Així podrem aconseguir portar a terme una pràctica educativa eficaç, fent que els nens sentin que poden arribar a fer tot el que ells es proposin.

No hay comentarios:

Publicar un comentario