REFLEXIÓ
TEMA 4. Factors interpersonals del procés d’ensenyament-aprenentatge.
Aquest ja és al darrer tema de l’assignatura.
Al llarg de tot el curs hem treballat diversos conceptes i metodologies que ens
poden ajudar a l’hora de donar una classe, però sense cap dubte, haurem d’anar
perfeccionant i reorganitzant-ho tot al llarg de la nostra pràctica docent.
En aquest bloc, hem parlat que en el
procés d’ensenyament-aprenentatge, a més d’estar implicats els factors
intrapersonals, també influeixen els factors interpersonals. És a dir, la
figura del mestre.
El mestre en el seu primer contacte amb
els infants, ja crea unes expectatives que es basen en informacions obtingudes
d’aquests a primera vista. Per exemple, la manera de vestir, si es guapo o
lleig, etc. és a dir etiquetant als nens. Després d’haver-se fet aquestes
expectatives, el mestre ja tractarà a
uns infants d’una manera concreta. Però, amb el pas del temps, el pensament del
professor va canviant segons les actuacions dels nens i, per tant, hem d’estar
oberts i no tancar-nos i etiquetar als infants d’una determinada manera.
Aquestes expectatives que es creen dels
infants, són fet quasi inevitable per part
del docent, però que clarament afecta al
nostre criteri com a mestres, ja que no estem sent justos amb els infants. Per tant,
no hem de fixar-nos en característiques externes, sinó pensar que tots i
cadascun dels nostres alumnes són diferents i únics, i que aniran fetn el seu
aprenentatge de forma diversa.
D’altra banda dir que cada mestre té
unes característiques pròpies, al igual que els infants. Hi ha mestres que són
més afectius- emocionals, els quals són empàtics, ajuden molt als infants, etc.
i també trobem mestres intel·lectuals – directius que es centren en la part
cognitiva, en els recursos didàctics.
Per a ser un bon professor és necessari complementar aquests dos
extrems, és a dir, treballar tant la part de continguts com la part més emocionals.
Penso que cada docent ha de tenir ben
clar quins són els seus punts “forts” i aprofitar-los i reforçar al mateix
temps aquells aspectes que queden més penjats. És a dit, el mestre ha de cercar
un equilibri en la seva tasca.
Els nous aprenentatges per als nens
dependran de l’eficàcia del mestre i de la seva forma de treballar, ja que
aquest ha de motivar constantment a l’infant, escoltar-lo, posar-se a la seva
pell, etc.
Crec que aquesta feina ha de ser
totalment vocacional i hem de tenir ben clar que una de les bases dels nostre
treball és atendre a les necessitats individuals de cada infant, respectant el
seu ritme i fer que vegin que són
importants per a nosaltres i per a la resta de companys, és a dir, que els
tenim en compte i que formen part del grup-classe.
Un mestre, d’ aconseguir un clima de respecte i comprensió a dintre de
l’aula, ja que les relacions dels infants constituiran la base del tipus de
relacions que establiran al llarg de la seva vida. Per això, hem de treballar
el procés de socialització per a que sigui exitós entre els infants. Per tant intentem
que els nostres alumnes arribin assolir una base fonamentada en el respecte i
la comprensió cap a la resta de les persones, això serà la base per a la seva
maduresa.
Per acabar dir que un mestre mai ha d’oblidar
que treballa amb persones diàriament, per tant, sempre ha de mostrar una actitud
positiva, transmetent seguretat als nens i fent un gran esforç de superació per
a anar millorant. Així podrem aconseguir portar a terme una pràctica educativa
eficaç, fent que els nens sentin que poden arribar a fer tot el que ells es
proposin.