El gran resultat, a tantes hores de nervis i treball...ha arribat!!

"A L'ESTIU TOT ÉSSER VIU!"

   Tancau els ulls, tornau a la vostra infància per uns segons i penseu… que passaria si els éssers màgics realment existissin? Tot un món de il·lusió, somnis, experiències màgiques i úniques, està per arribar, esteu preparats? Doncs, 3, 2, 1...Acció!

   L’obra a “l’estiu tot ésser viu”, està basada en rondalles d’Eivissa, on una tarda, una àvia i la seva neta, viuen experiències inimaginables amb éssers màgics. No conto res més, les paraules sobres si es pot veure visualment. Així que, a continuació hi ha tot el procés d’un semestre replet de treball i il·lusions.

   Així va començar la nostra humil obra...

   Després d’haver pogut llegir i endinsar-nos dintre de la història, toca veure, no és així? Doncs, aquí està! De manera gràfica, atractiva i molt visual ho podreu veure. Esper que us hagi agradat i que hagueu gaudit tant com ho he fet jo al llarg d’aquests quatre mesos.

Un cop d’ull enrere:

   Els primers dies de treball, de començar a pensar en idees per a la nostra obra i poder encaminar-la un poc, va ser com tornar a ser petits, posar-me en la pell d’un nen, pensar que pensen i senten i que els hi interessa. Una vegada trobat el fil conductor de l’obra, el guió va anar fluint i en molt poquet temps, estava fet!

   Doncs, si ja tenim l’obra ara què? Comencen els moments de vergonya, de dir jo no sé cantar, jo no sé interpretar això, etc. però va durar molt poc aquest estat d’ànim, ja que tantes ganes teníem totes, que ho vam agafar amb moltíssima força des d’un primer moment.

   Personalment, els dos personatges que em van tocar, l’àvia jove i una fada, eres ideals, no tenia cap punt negatiu per a donar-los, estava molt còmoda i em sentia com un nin petit en constant explosió de adrenalina.

   Un dels punts negatius que donaria al procés, fou els “problemes” per assetjar, ja que hi havia companyes que treballaven de matí i tenim que fer diferents horaris depenent dels dies, però no va ser impediment per a nosaltres. La emoció va poder amb tot!

   D’altra banda, la confecció d’escenaris i vestuari també va ser una experiència molt enriquidora. Vam aprendre unes de les altres, i em vaig poder conèixer a mi mateixa molt més. He pogut adonar-me’n que poc a poc sé superar petits obstacles, que el treball en equip, si és bo, és increïble. I finalment, he conegut més profundament a les meves companyes.

   Cal assenyalar, que com en quasi tots els grups, han aparegut moments de tensió, ja que vuit persones no poden estar sempre d’acord en tot i han sorgit alguns moments d’estrès grupal. Però, finalment, tot això és va superar, i el dia del musical, de la representació final, tot allò que vam anar acumulant, va desaparèixer, ens vam deixar portar per el moment, i vam gaudir sense pensar en un demà.

   Després de tant, aquest dia va ser inoblidable. Ha estat una de les experiències més úniques que he viscut, veure a tot els nins passant-ho bé i jo dalt de l’escenari intentant donar tot de mi, va ser molt molt especial. Mentre estic escrivent tot això, em venen al cap tants de moments i sentiments, que se’m posen els pèls de punta en pensar-ho.

   Per anar acabant, posant-me en la pell de tot el meu grup, penso que puc dir que ens ho hem passat molt bé, hem tingut estones d’entusiasme màxim i altres més difícils, però que el resultat ha estat igual o millor del que esperàvem. Així doncs, tot el que hem fet, ha estat recompensat.

   Per posar punt i final a aquesta assignatura, dir que he aprés molt, tant de jo mateixa com de la resta de companyes, i del fet de com treballar la representació escènica per a infants. Per tant, no es quedarà allà aïllada aquesta experiència, espero que en el futur, quan estigui dintre d’una aula, poder dur a terme activitats tant enriquidores i motivadores amb els nens.

Tot això no és un adéu, sinó, un fins a la pròxima!

Empezamos nuestro camino...!

Empezamos una nueva asignatura, con muchísima ilusión y con muchas ganas de aprender e intentar sorprendernos, tanto a nosotras mismas, como al resto de gente, de lo que somos capaces de hacer, simplemente con nuestra imaginación.

Esta asignatura está dividida en dos partes, una en la que se trabajará más la parte de representación y otra, que es esta, donde trabajaremos la parte plástica. Es decir, elaboraremos materiales para crear nuestros disfraces, el decorador, etc.

Por tanto, semana tras semana iré escribiendo aquello que hayamos hecho en clase, las nuevas ideas que hayan surgido o los posibles conflictos y problemas que puedan surgir.

En esta clase, que ya es la segunda, mi grupo teníamos la historia bastante encaminada. Falta acabar de darle forma a algunos diálogos, matizar algunos aspectos, pero en rasgos generales está más que centrada. Por tanto, en clase empezamos a pensar que materiales podríamos utilizar para hacer la vestimenta, como podríamos trabajarlos, etc. El material que más se nos venía a la mente era la tela, pero debíamos dejarlo un poco de lado para poder encontrar entre todas las componentes más ideas diversas. Estuvimos un rato debatiendo y llegamos a la conclusión que cada una en su casa buscaría ideas por Internet, y que en la próxima clase seguiríamos hablando de ello.

Pues después de esto empezamos a imaginar como podría ser nuestro decorado, las ideas salían rápidamente, montamos un decorado en un par de segundos. Obviamente, todo aquello que dijimos igual va cambiando a medida que vayamos trabajando. 

En fin, como ya teníamos muchas ideas, pedimos a Carmen que si podíamos salir a buscar materiales por diversos sitios, y dijo que sí. El grupo se dividió y cada una fuimos a sitios diferentes. Lorena y yo fuimos a la carpintería para preguntar si tenían algunos recortes de madera que no quisieran y si nos los darían.

Esta es la marca de nuestras primeras ideas, poco a poco, a lo largo de las semanas, podremos ir viendo nuestra evolución y como se encauza nuestro trabajo. 

Educación Artística: Un pequeño recorrido por la asignatura.

Esta es una entrada para dejar plasmadas algunas de las láminas que he hecho a lo largo de estos cuatro meses. Cabe decir que, es muy difícil escoger cuales han sido más significativas y me han gustado más, ya que todas ellas me han aportado algo nuevo e interesante. Por eso he decidido colgar cuatro láminas,he decidido poner unos dibujos que muestran una pequeña pincelada de mi proceso y paso por esta asignatura. Una de ellas es del principio de período, creo que del segundo día de clase y otra es la última que hice.

Cada sesión me ha ayudado a aprender más y seguir llenando mi mochila de aprendizajes significativos para mi y para mi futuro trabajo como profesora.

Estas son las láminas: 

Esta es una de los primeros dibujos que hice. Se trataba de dibujar este jinete con su caballo, pero el truco estaba en que lo empezamos al revés  Pues al principio pensaba que no me iba a salir nada parecido a la foto que tenía, y al final quedó reconocible, no perfecto pero lleno de orgullo por haberlo conseguido.

¡Ahora pasamos a las ceras! La propuesta era crear un cartel, dejar volar tu imaginación, evadirte y decir puedo hacer todo aquello que me plantee. Después de muchos ratos pensando y pensando que hacer y como hacerlo, así ha quedado...

Dejamos las ceras a un lado y pasamos a experimentar con tinta china. Esta ha sido una técnica de ensuciarse un poco. Al principio no era de mi agrado 100% ya que no me sentía del todo cómoda con todas las manos negras y llenas de tinta, pero descubrí que eso formaba parte de la palabra: experimentación, y fui cogiéndole el gustillo.

Este es mi humilde bodegón, que después de hacer unos cuantos bocetos previos y pensar como y con que materiales estampar la tinta, quedó así:

Finalmente, como última técnica utilizada, encontramos a las temperas. Esta es la última lámina que he hecho. Es un puzzle de temperas. Me ha costado bastante trabajo hacerlo, por diversos motivos. Uno es porque como eran espacios pequeños debía tener mucho cuidado para no salirme y que no me quedara sucio el dibujo. Y el otro factor es que hacer tantas mezclas a partir de los cinco colores(blanco,negro,cian,magenta y amarillo) llevaba su trabajo y paciencia. Después de diversas horas evadidas en el mundo de la pintura, esta es mi pequeñita obra de arte:

Estas cuatro láminas son una pequeña muestra de algunos de los trabajos que he hecho en la asignatura de Educación artística. Ya se ha terminado la asignatura y da lástima pensarlo, ya que el hecho de ir a un clase dinámica y diferente, hace que te sientas involucrada y motivada por el trabajo que debes ir haciendo.

Me quedo muy satisfecha con todo lo que he hecho. 

Espero que os gusten mis pequeños trocitos de arte!

Picasso, Pablo: "El arte es la mentira que nos permite comprender la verdad."

Reflexió Tema 4

REFLEXIÓ TEMA 4. Factors interpersonals del procés d’ensenyament-aprenentatge.

Aquest ja és al darrer tema de l’assignatura. Al llarg de tot el curs hem treballat diversos conceptes i metodologies que ens poden ajudar a l’hora de donar una classe, però sense cap dubte, haurem d’anar perfeccionant i reorganitzant-ho tot al llarg de la nostra pràctica docent.

En aquest bloc, hem parlat que en el procés d’ensenyament-aprenentatge, a més d’estar implicats els factors intrapersonals, també influeixen els factors interpersonals. És a dir, la figura del mestre.

El mestre en el seu primer contacte amb els infants, ja crea unes expectatives que es basen en informacions obtingudes d’aquests a primera vista. Per exemple, la manera de vestir, si es guapo o lleig, etc. és a dir etiquetant als nens. Després d’haver-se fet aquestes expectatives, el mestre ja  tractarà a uns infants d’una manera concreta. Però, amb el pas del temps, el pensament del professor va canviant segons les actuacions dels nens i, per tant, hem d’estar oberts i no tancar-nos i etiquetar als infants d’una determinada manera.

Aquestes expectatives que es creen dels infants,  són fet quasi inevitable per part del docent,  però que clarament afecta al nostre criteri com a mestres, ja que no estem sent justos amb els infants. Per tant, no hem de fixar-nos en característiques externes, sinó pensar que tots i cadascun dels nostres alumnes són diferents i únics, i que aniran fetn el seu aprenentatge de forma diversa.

D’altra banda dir que cada mestre té unes característiques pròpies, al igual que els infants. Hi ha mestres que són més afectius- emocionals, els quals són empàtics, ajuden molt als infants, etc. i també trobem mestres intel·lectuals – directius que es centren en la part cognitiva, en els recursos didàctics.  Per a ser un bon professor és necessari complementar aquests dos extrems, és a dir, treballar tant la part de continguts com la part més emocionals.

Penso que cada docent ha de tenir ben clar quins són els seus punts “forts” i aprofitar-los i reforçar al mateix temps aquells aspectes que queden més penjats. És a dit, el mestre ha de cercar un equilibri en la seva tasca.

Els nous aprenentatges per als nens dependran de l’eficàcia del mestre i de la seva forma de treballar, ja que aquest ha de motivar constantment a l’infant, escoltar-lo, posar-se a la seva pell, etc.

Crec que aquesta feina ha de ser totalment vocacional i hem de tenir ben clar que una de les bases dels nostre treball és atendre a les necessitats individuals de cada infant, respectant el seu ritme  i fer que vegin que són importants per a nosaltres i per a la resta de companys, és a dir, que els tenim en compte i que formen part del grup-classe.

Un mestre, d’ aconseguir  un clima de respecte i comprensió a dintre de l’aula, ja que les relacions dels infants constituiran la base del tipus de relacions que establiran al llarg de la seva vida. Per això, hem de treballar el procés de socialització per a que sigui exitós entre els infants. Per tant intentem que els nostres alumnes arribin assolir una base fonamentada en el respecte i la comprensió cap a la resta de les persones, això serà la base per a la seva maduresa.

Per acabar dir que un mestre mai ha d’oblidar que treballa amb persones diàriament, per tant, sempre ha de mostrar una actitud positiva, transmetent seguretat als nens i fent un gran esforç de superació per a anar millorant. Així podrem aconseguir portar a terme una pràctica educativa eficaç, fent que els nens sentin que poden arribar a fer tot el que ells es proposin.

Reflexió Tema 3

REFLEXIÓ TEMA 3. Factors psicològics implicats en l’aprenentatge: Factors intrapersonals del procés d’ensenyament-aprenentatge.

Al llarg d’aquest tema hem treballat quin són aquells diversos factors que influeixen en aquest procés d’ensenyament-aprenentatge. Aquests els podem dividir en:

 -Processos cognitius: dintre dels quals trobem la memòria, l’atenció i la intel·ligència.

-Processos afectius: on trobem la personalitat i la motivació.

-La metacognició.

Tots aquest factors hi ha que tenir-los en compte a l’hora de realitzar les nostres classes, ja que tot el que fem dintre de l’aula influeix tant en l’atenció com en la motivació dels nostres alumnes. Per tant, hem de fer que aquells aprenentatge que volem transmetre als nens captin la seva atenció, i per això han d’estar basats en els seus interessos personals. Tot això farà que el procés d’ensenyament aprenentatge sigui productiu i perduri en el temps.

Penso que el més important en el moment de relacionar tots els continguts treballats en aquest tema amb la nostra futura professió com a mestres, és el fet d’aconseguir ser conscient de les necessitats individuals de cada nen i de les de tot el grup. Ja que un mestre no pot  programar el dia a dia pensant en ell mateix i en els seus interessos, sinó que ho hem de fer pensant en els infants, els nens sempre han de ser els protagonistes de l’aprenentatge. Per tant s’ha d’aconseguir que els infants sentin que formen part de l’aula, si tot això es dona dintre de la classe arribarem a aconseguirem aquells resultats que esperàvem.

Pot ser si miro cap al meu futur com a docent, un dels aspectes que hem dona més respecte i por, és el fet de que els nens no escoltin o no estiguin motivats per allò que treballem. Per tant, penso que aquest tema és clau en la vida de un mestre.

Finalment dir, que tots els aspectes anteriorment comentats han d’estar relacionats, ja que no aconseguirem que un nin presti atenció sinó està motivat, si no li interessa la temàtica, etc. Per tant, hem d’afavorir oportunitats d’expressió als nens per a poder conèixer tot allò que pensen i senten, i així anar creant un camí cap a un aprenentatge perdurable en el temps.

Reflexió QUIET

Màrius Serra

QUIET

Aquest llibre és un relat sobre els primer set anys de la vida del fill de l’autor, el qual té diverses discapacitats, anomenat Lluís, àlies Llullu. En ell, l’autor, Màrius Serra, tracta d’explicar de la manera més normal possible, cóm és el dia a dia d’una família que té un fill amb aquest tipus de necessitats especials.

Al llarg de l’obra trobem moments de ràbia o odia pel que el seu fill no podrà arribar a fer, com per exemple quan s’entristeix perquè no el podrà veure córrer. Però és totalment lògic que hi apareguin. Però tots aquests factors fan que a mesura que anem llegint el llibre notem aquella gran  motivació que té tota la família per aconseguir allò que pareix impossible, i en general, l’esperit d’aquesta família, és admirable. Voler és igual a poder.

D’altra banda penso que és un llibre que pot arribar a ser molt dur, ja que la nostra societat no està massa acostumada a veure les coses de manera tant realista. Pensar que per aquesta família les etiquetes que té el seu fill són tan sols paraules per a ells, fa que em plantegi com i per quin motiu veig la meva vida d’aquesta manera. S’ha de deixar de banda les preocupacions sense sentit, aquest llibre a més de narrar una dura i emocionant història, t’obre els ulls per a veure que un somriure diari pot ser tot allò que necessitem.

Cal destacar que una de les principals finalitats que té l’autor a l’obra és donar a conèixer el seu fill, el seu dur dia a dia, i així arribar al cor de tots els lectors, deixant ben gravat aquest cas, per a que la memòria del seu fill mai s’oblidi.

Ara sí que puc dir que sóc una mica més conscient i sensible enfront a les dificultats per les que entravessen aquestes famílies, per tant nosaltres com a mestres hem de treballar conjuntament per aconseguir una escola amb una filosofia totalment inclusiva. Vull recalcar que estic totalment d’acord amb la ideologia que s’exposa al llibre.Vivim en una societat moderna, doncs hem de transmetre que TOTS SOM IGUALS!

Sincerament, al principi em va costar un poc llegir el llibre, ja que només el fet d’imaginar-me tot el que estava passant aquesta família, em feia tremolar, però ha set tot un èxit.

Per tant dir que la meva valoració final d’aquesta gran lectura, és més que positiva. El temps que he estat llegint han set moments únics, emocionants, els quals han fet que tan sols amb paraules i frases claus, el cor se’m partís en dos, i les llàgrimes comencessin a caure cara avall.

A més , penso que aquesta lectura ha estat molt útil, perquè a mi personalment m’ha ajudat a ser-ne més conscient dels problemes amb els que ens podem trobar en el dia de demà.

Finalment dir que aquesta és una d’aquelles que omplen la ment de preguntes i reflexions. La història d’en Llullu et fa posar els peus al terra. En definitiva, en Llullu acaba sent un exemple a seguir.

Reflexió Tema 2: Processos d'aprenentatge

TEMA 2: PROCESSOS D’APRENENTATGE

Aquest ha set un tema extens i ple de informació rellevant per a nosaltres. Posant la mirada com a futura mestre, començ a seleccionar aquells aspecte més importants i els vaig emmagatzemant dintre del bagatge personal que porto a l’espatlla. És difícil comentar tanta informació en una breu entrada i deixar ben plasmat allò que es sent referent a tot l’estudiat.

Per començar vull exposar que aquest bloc està dividit en dues grans concepcions del procés d’aprenentatge, basades en dues corrents teòriques molt importants. Aquestes són: el conductisme i el cognitivisme.

Per a donar una pinzella molt per damunt i no aprofundir en teoria ja donada a classe, m’agradaria comentar que totes dues són molt diferents. Per tal de plasmar de manera esquemàtica i clara algunes de les tantes diferències deix penjat un quadre amb el qual de manera visual podem fer-nos a la idea dels trets bàsics de cadascuna.

Comentar també que amb una mescla de les dues corrents podem fer de la educació un concepte millor. Pot ser siguin les dues més adequades a l’hora de treballar dintre de l’aula, però s’ha d’anar en compte, ja que no tot són aspectes del tot positius. Mitjançant el conductisme podem modificar conductes, però sempre amb molt d’ull i utilitzant les tècniques de manera correcte, ja que hi ha molta gent que les utilitza malament.

A través del constructivisme he après que el nen ha de ser sempre el protagonista del seu aprenentatge, ja que ells han de tenir la paraula per a decidir i per explicar quins són els seus interessos i sobre que volen treballar. Si s’individualitza i es centra la mirada cap a la infància, el procés d’aprenentatge, acabarà sent fructuós i els conceptes treballats seran assimilats per els nostres alumnes. El dia de demà vull deixar de banda la visió d’aquella mestre que “té tota la raó i coneixements” i ser aquella mestre que guia i ajuda als nens en el camí de l’ensenyança.

Les paraules són molt boniques, però hem d’actuar. Hem de fer de la nostra societat un lloc conscienciat en l’educació, per tal d’aportar qualitat a l’ensenyança i així fer que els nens puguin anar afrontant-se al futur.

Tot aquest tema ja l’havia treballat anteriorment, però vull assenyalar que mai hem après del tot, és a dir, cada cop que li torn a donar una ullada a tot veig aspectes nous i rellevants.

Finalment un altre aspecte que m’agradaria comentar és el tema de les fitxes. Aquestes només són part d’una ensenyança tradicional i mal feta, ja que un paper no dona la informació necessària per aprendre. Els mestres pensen que fitxa és igual a educar, però no, perquè aquesta no aporta sensacions, ni experiències, ni exploracions als nens. Per tant només és una manera còmoda de treball per als professors i d’altra banda una manera avorrida i freda d’aprenentatge per als nens.

Com a conclusió, dir que hem de tindre en compte els interessos dels nens, deixant de banda l’aprenentatge memorístic i fer-lo significatiu. Si té significat per a nosaltres sempre estarà allà i podrem recórrer a ell quan vulguem i necessitem. Deixem que els nens interactuïn amb el medi i material, comencem a fer de que l’educació sigui dels nens i per als nens.